header

Qui és qui. Índex d'autors

ramon-llull

Llull, Ramon

  • Mallorca, 1232
  • En mar, entre Tunis i Mallorca/Mallorca, 1316
  • Nom/s de ploma: Ramon Llull

Altres dades biogràfiques

Nascut en el si d'una família pertanyent a la noblesa catalana que acompanyà el rei Jaume I en la conquesta de l'illa de Mallorca, el jove Llull rebé la típica formació cortesana. Es casà amb Blanca Picany, amb qui tingué dos fills, però cap al 1263 tingué lloc un canvi considerable en la seva vida: arran d'una sèrie d'experiències místiques abandonà la seva posició social i oblidà els afers familiars per a dedicar-se a un únic objectiu, la conversió dels infidels –musulmans, jueus i gentils– a la verdadera fe cristiana. A aquest objectiu dedicà la seva vida i la seva obra. 

Després d'aplicar-se durant nou anys a l'estudi de les llengües i cultures llatina i àrab, tingué una revelació: l''Ars o Art lul·liana', un sistema filosòfic que permetria demostrar, a través de l'argumentació filosòfica racional, la veritat del cristianisme als infidels. Al llarg de la seva vida va escriure diiverses variants i simplificacions d'aquest sistema filosòfic, així com obres amb diverses tècniques i estils per tal de transmetre d'una manera didàctica i més entenedora el seu propòsit.

Compromès amb el seu projecte de conversió dels infidels, paral·lelament a la seva producció filosòfica i literària, dedicà molts esforços a la creació de monestirs on les principals activitats havien de ser l'aprenentatge de la llengua àrab i la formació missionera. Només aconseguí la fundació del monestir de Miramar (Mallorca), gràcies a les donacions del rei Jaume II. Descontent amb el resultat de les seves gestions diplomàtiques amb els diferents papes i reis per a la creació de més monestirs, va decidir anar ell mateix als països de religió musulmana. Així, viatjà pel nord d'Àfrica i el Pròxim Orient, alternant els seus viatges amb estades a Montpeller, Gènova, Roma, Mallorca i París, on dictà 'Vida coetània' (1311) als monjos del monestir on s'hostatjava, una biografia que pretén justificar la seva vida als ulls del concili general de l'Església.

La seva presència consta encara documentalment a Tunis el desembre del 1315 en la signatura de la seva darrera obra coneguda, el 'Liber de maiori fine intellectus amoris et honoris'. Morí abans del mes de l’any següent, bé en el curs d'un viatge (d’anada o tornada) a Tunis, bé a Mallorca mateix. És enterrat a l’església del convent de Sant Francesc, a Palma. 

Llengües a les quals ha estat traduïda la seva obra

alemany, anglès, castellà, finès, francès, hindi, hongarès, italià, japonès, neerlandès, noruec, occità, polonès, portuguès, romanès, rus, serbi, suec, txec

Llibres publicats

Selecció de portades

Actualitzat per última vegada:

Dimarts, 01 març 2016